Per nosaltres, l’estona del dinar és un moment de cura personal molt important que reforça el vincle afectiu de l’educadora amb els infants. És un moment que satisfà una necessitat bàsica perquè l’infant creixi sa.
A l’escola bressol El Torrent organitzem el temps i l’espai per generar un ambient propici, perquè l’infant adquireixi uns hàbits de son saludables, respectant els ritmes propis i mostrant-li una tranquil·litat emocional que l’ajudi a sentir-se bé.
METODOLOGIA
Durant tot el curs s’acompanyarà als infants des d’aquesta mirada individual. És per aquest motiu que en els grups de nadons i caminants s’inicia l’alimentació oferint el menjar a la falda de manera individual i, amb el temps i de manera progressiva, quan l’educadora i la família observin diferents aspectes s’anirà convidant a les nenes i els nens a menjar a la taula. Primer sols i progressivament, de dos en dos, de quatre en quatre i, en els grups de grans, de 6 en 6.
Durant l’estona del dinar sempre hi ha dues educadores a l’estança (la titular i l’educadora de suport educatiu). Tots els dinars els intentarà donar la tutora referent i es farà una separació d’espai entre la zona de joc i l’estona de menjar i dormir. Hi haurà una educadora a cada espai (menjar- joc/dormir) per poder atendre totes les necessitats.
Es respectarà, sempre que es pugui, el mateix referent durant l’estona del dinar. Si la persona referent no hi és, el donarà la persona que tingui més vincle amb els infants ( ed.suport, educadora complementària…)
Tots els àpats ( esmorzar, dinar i berenar) es realitzaran de la mateixa manera que el dinar.
Al llarg del dia, sempre que un infant es mostri cansat o amb son, se li donarà la possibilitat d’estirar-se a qualsevol hora del dia, endarrerint si és necessari l’estona del dinar.
En el moment de rentar les mans, es tindrà present la maduració de cada infant per tal de respectar al màxim les seves posicions. Quan comenci a mantenir-se assegut, es podrà asseure al marbre de l’aigüera i no se li oferirà l’aixeta petita fins que no siguin capaços de caminar sense suport.
D’un principi, el menjar se’ls donarà individualment a la falda o a taula, en un espai còmode tant per l’educadora com per l’infant.
Aquelles famílies que ho desitgin podran entrar a l’aula per tal de donar el pit al seu infant.
L’hora de dinar i de berenar de cada infant anirà en relació amb la quantitat i l’hora en què ha realitzat l’últim àpat, respectant el temps recomanat pel metge i la família (unes 3 o 4h aprox.).
Per començar a dinar assegut a la cadira, esperarem que l’infant sigui autònom per seure i aixecar-se sol, mostri interès pel menjar així com per agafar el got i deixar-lo de nou a sobre de la taula i els estris del dinar. Això vol dir que a l’estança es posaran les cadires perquè practiquin aquest hàbit, així com culleres per poder observar si durant les estones de joc les fan servir amb prou destresa.
Un bon moment per iniciar aquest pas de la falda a la taula són els berenars, ja que són àpats més curts i que no requereixen tanta habilitat amb la cullera.
Un cop l’infant ja seu a taula dinarà tot sol i l’educadora utilitzarà una segona cullera per a poder ajudar-lo. A mesura que la seva habilitat amb la cullera vagi augmentant i estigui preparat per compartir aquella estona íntima amb l’educadora amb altres infants, es podran començar asseure dos alhora, en l’estança de lactants, aquest seria el màxim, per altra banda a caminants es podrà anar augmentant el nombre d’infants fins a quatre i a grans fins a 6 nens i nenes.
La introducció de la cullera/forquilla, es realitza quan l’infant ja sap seure tot sol a la cadira. Quan l’infant mostra la intenció de menjar i no de jugar amb la cullera se li ofereix . Si l’ infant insisteix a jugar amb ella haurem d’esperar que estigui preparat. Per tal de mantenir una coherència amb la norma social es potenciarà el fet d’animar-los a no agafar el menjar amb les mans i que ho puguin fer amb els estris propis del dinar.
Es tindrà en compte el moment emocional dels infants per donar allò que necessiten en cada moment i, si això vol dir tornar a la falda a l’hora del dinar, es respectarà.
Paper de l’educadora
És important que l’adult tingui una actitud positiva i de respecte envers l’infant. L’adult és model i referent i per tant, hem de ser conscients amb el que demanem, per això s’ha de tenir en compte diferents aspectes que sorgeixen quotidianament:
- El to de veu
- Les paraules que s’utilitzen i com es fan servir.
- La suavitat dels gestos
- La comunicació verbal de totes les situacions que l’educadora fa l’infant.
- La petició de la seva participació i l’espera atenta de la seva col·laboració.
- Respectar el ritme de cada infant.
- Tenir una actitud positiva.
- Preveure una organització del grup que permeti realitzar l’activitat evitant estones d’espera massa llargues.
- Potenciar l’autonomia dels infants:
- Ajustar la seva actuació per estar propera a les demandes dels infants.
- Estar asseguda a la seva alçada, parlant-hi en un to adequat de veu, preparant el menjar davant dels infants, preparant els plats i repartint.
- Tenir cura del llenguatge utilitzat, anomenant correctament els aliments i , procurant, que ells/es els anomenin
- Posar una quantitat adequada a la seva edat i les apetències individuals a cada infant.
- Crear un clima tranquil i agradable, reduint el soroll.
El Torrent 