CANVI DE BOLQUERS I CONTROL DELS ESFÍNTERS

Des de l’escola…

Des de l’EBM i EF El Torrent acompanyarem a les famílies amb aquest procés des del principi amb una fluida comunicació diària, oferint articles, fent entrevistes individuals i fent xerrades a l’escola.

Sempre recomanem que l’inici de treure el bolquer no coincideixi amb una etapa d’altres canvis, que es parli prèviament amb l’educadora, i que sempre s’iniciï a casa, entorn on ells tenen més confiança. Considerem que s’ha de ser coherents i que a l’escola hem de fer una continuïtat. Per això sempre demanem que hi hagi una comunicació diària i fluida entre família i escola.

A cada estança d’1-2 i de 2-3 hi ha el canviador principal i un canviador de peu. El canvi de bolquers es realitzarà quan els infants ho necessitin i no s’informarà en veu alta per tal de no trencar el joc de la resta dels infants. Si es tracta de pipis, sempre que l’infant ho accepti i es mantingui dret, es canviaran dret a la zona del canviador. En la resta de canvis l’infant podrà pujar al canviador si ja és autònom (si no el pujarà l’educadora) i s’estirarà seguint l’amplada del canviador, per tal de tenir un contacte més directe amb l’educadora, que verbalitzarà totes les accions.

L’infant participarà de forma activa en el canvi i no se li oferirà cap element que distregui la seva atenció (ni les tovalloletes, la crema…)

No hi haurà un horari establert per a canviar els bolquers, sinó que els canvis es faran de manera progressiva , sempre que sigui necessari, tenint en compte les necessitats de cada infant.

Durant el canvi es parlarà amb l’infant i se’l convidarà a participar en l’acció respectant els seus moviments.

Tots els canvis de bolquers, sigui l’hora que sigui es faran a la zona de canvi, no al matalàs ni a qualsevol altre indret de l’estança per tal de preservar la seva intimitat.

Què és el control d’esfínters?

El control d’esfínters és un procés, no succeeix d’un dia per un altre. Requereix un temps perquè passi i l’inici no té a veure amb el dia que es treu el bolquer, sinó amb com l’adult acompanya a l’infant en aquest moment (gestos, paraules…)

Nosaltres entenem que el control s’esdevé quan l’infant està preparat madurativament, és a dir, quan és capaç de controlar el pipi fins que arribar al WC, orinal,..

Per aquest motiu, quan canviem el bolquer és important fer-ho amb calma, sense presses i donant-li importància. Entenent que aquest moment prepara a l’infant per quan iniciem el control dels esfínters.

Com hauria de ser aquest canvi de bolquer per tal que l’ajudi a l’hora de treure el bolquer?

Els infants amb aquestes edats estan en un procés de consciència del seu cos. Quan neixen no tenen consciència de si mateixos, de la seva existència. Durant un temps estan “fusionats”, comparteixen un espai emocional amb la mare. Cada canvi de bolquer és una oportunitat per ajudar-los a prendre consciència del seu cos. Els experts en psicomotricitat li diuen l’esquema corporal.

Durant el canvi de bolquers els infants prenen consciència que tenen un cos propi. És per aquest motiu que, durant l’estona del canvi, per nosaltres és important no distreure a l’infant amb altres coses sinó de fer-lo partícip, de parlar-li explicant què l’estem tocant (la panxa, les cames…”que tens aquí”…) alhora que anem verbalitzant tot el procés de què l’estem fent. Respectant el seu cos, demanat permís en cada acció.

De mica en mica el nen/a comença a retenir aquest registre del seu cos (de quan el toquen, de si està fred o calent, si té molta caca i s’ha embrutat del tot…). Fins i tot, quan són molt petits ens poden ajudar si els ho demanem i no ens anticipem. Els podem convidar a aixecar un peu, obrir les cames…

Aquest fet, que sembla sense importància, els ajuda a pensar en el seu propi cos i a poc a poc resulta que un dia noten que tenen una caca.

Què ajuda per treure el bolquer?

És vital que, abans de pensar a treure el bolquer, ens plantegem si li hem donat a l’infant la oportunitat d’adonar-se que li estem fent un canvi de bolquers, de donar-li valor a l’acció i que no sigui “ t’he fet tota la vida una cosa rapida i ara, de cop, te la trec”, sense que ell encara no tingui consciència que porta un bolquer.

Saber si és conscient del seu cos

Ens poden ajudar entendre si l’infant està preparat quan veiem alguns indicis com ara :

Que es treu ell sol el bolquer i no se’l vol posar
Que fa la demanda de pipi i es toca el bolquer
Quan t’avisa que s’ha fet caca ja que es sent incòmode,…

Quin és el millor moment per treure el bolquer? l’estiu?

L’estiu és una època que molta gent aprofita per treure els bolquers, perquè és més fàcil pels adults però cal ser conscients que això no vol dir que l’infant estigui preparat.
Sí que és veritat que a l’estiu permet que puguin anar sense roba durant algunes estones. El fet d’anar sense roba, en alguns casos, pot ajudar al procés. Els infants noten com el pipi, quan s’escapa, baixa per les cames, és diferent del bolquer, que ajuda poc a tenir sensacions.
El millor moment per deixar el bolquer ens ho marcarà el propi infant independentment de l’estació de l’any que ens trobem.

No deixa de ser un procés maduratiu innat en tots els humans. De fet, és la societat que ens fa córrer massa i anticipar-nos aquesta maduració i això fa que molts infants no portin bé aquest canvi.
Si es vol fer massa aviat, és possible que acabem cansats de canviar bolquers i roba, és cansat i no es viu bé.

És millor ser conscients que nosaltres hem d’ estar preparats per acompanyar el procés.

I el nostre paper?

Nosaltres cal que els ajudem al fet que prenguin aquesta consciència a través de les nostres paraules fent-lo partícip i verbalitzant tot el procés (mira com pesa el bolquer, has fet molt pipi…).
Evitant que aquest moment sigui amb presses. Cal que l’infant senti que estem compartint aquell moment amb ell, que se senti cuidat “vaig a canviar-te perquè et cuido”.
En aquest moment l‘infant s’adona que aquí passa alguna cosa important amb el seu cos. El toquem i el mirem d’una forma específica i ho percep.

Qui decideix que s’acaba l’etapa de portar bolquer?

Ho pot decidir l’infant o l’adult. Les dues valides però amb unes conseqüències diferents que cada família ha de valorar.

Si és l’adult qui pren la decisió de treure un bolquer (ho marquen els anys, el temps, la situació escolar ( inici P3))…:

El procés no ha de tenir a veure amb el content o descontent de l’adult, amb la nostra satisfacció. Si és l’adult qui treu el bolquer cal estar preparats per repetir i esperar. Prendre consciència que és un procés on el ritme el marca l’infant.
No marcar expectatives ni premis. Ja que condicionem a l’infant a l’hora de fer el pipi. Condicionem l’acció, ja que l’infant fa pipi o caca perquè espera una gran felicitació en forma de “festa”, un premi,..
S’ha d’esdevenir una acció normalitzada on hi haurà moments de tot i els hem d’acceptar. No ens enfadarem per si no surt ni tampoc li farem una gran festa. Hem de pensar que som un gran pilar per l’infant i que si ho fem amb amor i respecte a l’infant se sentirà acompanyat i això és essencial

Si la decisió és de l’infant…

Té a veure amb percebre una sensació a la percepció del propi cos. No té a veure amb repetir una acció sinó amb percebre, amb tenir una sensació. No és anar 20 vegades al wc i a veure si surt el pipi una d’aquestes 20 vegades, sinó que tu esperes a tenir la sensació de pipi per anar-hi, tenir un control.
Quan la decisió la pren l’infant, ell és el protagonista. Té a veure amb el procés maduratiu, a si està o no preparat.
L’infant trobarà aquest moment si l’adult està al seu costat, fent un bon acompanyament des de l’amor. L’infant ha de sentir que passi al que passi l’adult estarà al seu costat.

Si s’escapa el pipi…

Hi ha gent que diu que cal tenir paciència, tenir molta roba de recanvi…però si l’infant no està preparat no es farà un pipi, se’n farà molts. Probablement el primer que s’escapa serà un “no passa res carinyo, vine que et canvio” però el sisè pipi ja no ho direm amb el mateix to i potser diem o pensem “”jolines, una altra vegada i ja no tinc roba”. El que li arriba a l’infant és important.

La sensació de fallar cada dia al teu pare i a la teva mare és molt dura, de no haver aconseguit una cosa que algú espera de tu. Encara que diguis “no passa res”, hi ha un llenguatge més enllà del verbal, del que estem dient, i els infants ho capten tot i s’adonen de l’actitud del pare i de la mare.

Podem saber la sensació que tenim nosaltres, com adults, quan li fallem a algú però fallar el nostre pare i a la nostra mare no és fàcil d’acceptar. A més, hem de tenir en compte que, com adults, tenim l’autoestima forta per afrontar-ho però l’infant, està construint la seva autoestima a través dels adults, de la família.

Això té a veure amb l’expectativa que li estem enviant a l’infant “no fas el que jo espero de tu”.

Tornar a posar el bolquer…

A vegades s’escolta “he tret el bolquer, es fa deu pipis però no puc tornar a posar el bolquer perquè és tornar endarrere” però, que vol dir tornar enrere?

Nosaltres algunes vegades, per arribar a algun lloc ens hem de parar i veure si estem o no preparats. Hi ha moments que ens hem de sentir preparats per enfrontar-nos a això i a vegades els infants també poden tenir aquesta sensació. A vegades, com adults ens pensem que els infants estan preparats i en veritat no ho estan.

Quins indicis ens poden ajudar a saber si l’infant està o no preparat?

Quan l’infant pren la decisió és perquè ha mostrat suficients indicis per saber que està preparat. No només un.

Cal ser conscients que no vindrà un dia i dirà “ja està, ja l’he tret”. Però sí que té a veure amb respectar el moment de l’infant i que no sigui una necessitat nostra “per quedar bé en l’àmbit social, perquè té l’edat o fa bon temps”.

L’edat mitjana de treure el bolquer ronda els 30 mesos, no els 18, 20 ni els 24. És com si demanem caminar a un infant amb 3 mesos. És com dir que tots els infants amb dos anys han de fer el control d esfínters, és impossible. El problema és que tenim infants de desembre i entren a l’escola al setembre.

No hi ha un tall 0-6 a nivell maduratiu ni evolutiu. Queda molt d’aquí a setembre, millor relaxar-se i pensar que no arribaran als 30 anys amb bolquer. Confiar que arribaran preparats i confiar amb la capacitat de les mestres per entendre la situació.

Seure al wc significa abandonar altres coses. Amb un bolquer poden seure i fer pipi, però quan s’ha d’asseure no poden seguir jugant.

Indicis:

L’infant avisa que ha fet caca o pipi. Avisa de quan porta caca o pipi, potser just quan ho acaben de fer. Però nota alguna cosa diferent. Té a veure amb la percepció d una sensació i no amb una repetició d’ una situació.
Demana fer pipi durant el canvi de bolquers, encara que no en faci. A vegades quan ho demana seu a l’orinal o gibrella i no en fa però de tant en tant pot sortir-ne.
Té el bolquer més sec o comencen a aguantar-se més.
Demana treure el bolquer perquè està incòmode . Hi ha infants que parlen i d’altres que no. Pot ser que no diguin que li traiem però es nota que se l’ intenta treure, es posa davant… D’ alguna manera demana que li treguis
S’allunya o busca intimitat per fer la caca . Cal ser conscients que els adults no anem a qualsevol lloc a fer-ho i ells també busquen un espai. Un racó. Això vol dir que hi ha infants que tampoc ho faran a l’escola i vol dir aguantar-se, fer-ho al bolquer…
És possible que a casa vagi bé i a l escola no o a la inversa. El procés pot anar diferent de casa o de l’escola. Aquí està amb d’altres, no té un adult que el mira només a ell.
Mostra interès i observa el que fan el papa i la mama, els companys/es…
El llenguatge, comença a parlar del wc, del pipi, la caca, “sucio”…
El llenguatge que fa servir la paraula “ pipi jo” “mio” té a veure amb tancar, tinc una consciència de mi mateix.
Demana mirar la caca, el pipi o agafar el bolquer. Té interès durant el canvi.
Té interès per tocar-se
Participar l’ajuda en el procés
- Vol veure el que ha fet, vol llençar-ho ell/a.
- Comença a tenir un vincle amb aquell bolquer i amb el que hi ha en el seu bolquer
- Hi ha un moment que tenen curiositat pel pes o per la mida de la caca i del pipi.
- Parlar d això amb els infants és important perquè forma part del procés, ensenyar-los, deixar que el mirin sense deixar que juguin amb ell.
- Diferenciar de la fase d’exploració o Froid diu que hi ha una fase que és la fase anal: “hi ha infants que els hi agrada tenir i jugar amb la caca” i té a veure amb aquest control.
- La mare no et pot obligar a fer. És una fase de reafirmació, sóc independent de tu i faig i desfaig.
No vol posar-se el bolquer. En aquests moments tampoc està de més deixar-lo una estona sense, encara que ho faci a terra.

Què passa si es treu massa aviat?

Han descobert que molts adults que es fan pipi a la nit, està relacionat amb un control d’esfínters prematur, de demanar massa aviat el control d’esfínters i això està relacionat amb un tema de musculació.

Quan ho volem fer massa de pressa i abans de l’hora s’acaba allargant molt i convertint-se en la situació contraria.

Normalment si el nen/a està preparat no s’allarga en el temps.

Si s’escapa el pipi cada dia durant 5 mesos potser no cal continuar amb la mateixa situació, potser cal que ens plantegem si està o no preparat. S’ha de tenir en compte que aquest procés maduratiu està molt vinculat amb l’emocional. Si nosaltres com adults ens mostrem angoixats per la situació l’infant ho percebrà i no passareu bé aquest procés.

A l’escola, veiem molts processos i tenim més informació amb el cas però no coneixem com les famílies als seus fills/es. Per aquest motiu es recomana que hi hagi una comunicació fluida entre l’escola i la família i que tot es parli amb l’educador/a.

S’aconsella parlar-ho amb la mestra dient que fa caca i preguntant com actua a l’escola, pot no tenir res a veure. Pot ser que tingui vergonya de fer-ho a l’escola. És un procés maduratiu i de vegades es treu massa aviat. Voler forçar el procés crea problemes on no n’hi havia.

Els infants que fan molta retenció després tenen problemes amb deixar anar les coses, necessiten aferraments forts amb altres persones… no és determinista però sí que hi ha infants que després tenen problemes d’estrenyiment i retenció a causa d’aguantar-se tenint problemes, inclòs, infeccions d ‘orina.

No cal forçar situacions perquè es barregen amb coses emocionals i després és més complicat d’acompanyar-ho. Quan hi ha un control prematur solen estrenyin-se, i posteriorment tenint problemes. Han après a pressionar però no a soltar. És més obrir i relaxar que pressionar.

Es recomana…

Mai s’hauria de viure tot aquest procés des de la frustració
No començar el procés determinant una data final.
Ni exigint que es faci el pipi el primer dia. “comença el procés i seu al wc”. o No dir “ohhhhhh no ha sortit.”
Sempre oferir la porta oberta a què un altre dia potser sí que surt
- “ Potser demà o la pròxima vegada sí que surt”.
- “no pasa nada”
  - És contradictori, vol dir que alguna cosa havia de passar i no ha passat , és un missatge que hauríem de perfilar. Es diu quan no surt una cosa.
- “te lo dije”“marrano” en tirar pets”
  - frase que marca negativament
  - Hi ha casos on els infants tenen problemes pel fet que en algun moment els hi havien dit que “fas peste, cochino”.
  - Es diu de broma però té una connotació.
  - També necessiten sentir-se estimats quan es tiren pets i es fan caca. Cal vigilar quina càrrega negativa donem als infants.

Què fer?

Si no hi ha cap dificultat, tots els infants arriben al moment en què estan preparats per fer-lo.
Que no es converteixi en una rutina, sense donar-li valor, amb presses. Tenen un temps i uns ritmes molt diferents dels adults
La família ha d’estar preparada per acompanyar aquest moment, no només l’infant.
Potser el fill/a està molt preparat però tu estàs en un moment personal estressant. Millor no treure-ho perquè acabem contagiant el que ens passa. És un moment delicat i va vinculat amb les emocions
Cal tenir en compte que si no estem en un moment que podem acompanyar, l’escola no és el lloc. Quan tots estiguem preparats ho farem per atendre tot el que passa.
Molts experts relacionen el procés amb temes emocionals i cal anar amb compte.
Tenir en compte que els estudis demostren que mai es controla abans la caca que el pipi. La majoria de nens i nenes controlen abans el pipi que la caca i molts fan pipi al wc sense problemes, però per la caca es necessita el bolquer
No iniciar el control d’esfínters amb un sol indici. Esperar per veure’n més.
Voler canvis constants de bolquer no és suficient.
Tenir amb compte que l’edat aproximada està més relacionada amb els 30 mesos que no amb els 20 mesos.
Anar en compte amb comparar, cada infant és un individu particular i amb les seves necessitats.
L’ època de l’any no té res a veure.
Normalment el control primer és diürn i després nocturn.
El més important és que sigui viscut amb amor.

On es fa pipi/caca?

Cal un lloc adequat. És igual si és un orinal o un wc amb adaptador.
Sí que és important:
- Que sigui accessible, sense necessitat d’un adult
- Tenir-ho disponible
- Tenir en compte que un wc gran és incòmode, la sensació d’inseguretat pot fer por.
No està malament vincular un espai, tenir-ho fix al wc
No deixar-los sols/es durant el procés

Canviar de peu?

Cal un espai limitat ( on es pugui agafar, sentir segur. Ex: tauleta, una paret, el llit…)
- Es pot limitar el terra posant una estora perquè puguin seure, un puff, un tamboret…
Buscar una cadira baixeta per l’adult perquè la mirada quedi a la seva alçada. Mirar-lo als ulls.
Estar còmode, si no volem acabar massa de pressa.
Demanar-li permís, vol dir que respectem el seu cos.
Parlar-li, que sigui conscient que canviem el bolquer, que el vestim … important que quan toquem el seu cos ens parem a explicar-li i anticipar-li.
No és el mateix tocar el cos explicant-li, que fer-ho amb presses sense dir res.
Estar amb ells al 100%, No és el mateix canviar el bolquer parlant pel telèfon. És quan ens necessiten més, igual que quan es dina, són moments de cura que es cuida amb afecte i que ajuden a ser conscients que som amb ells/es.

I si marxen corrent?

Quan els hi diem que els hi farà mal no ho entenen, no entenen que se’ls irritarà el cul. La seva lògica i la nostra xoquen.
Tendim a explicar-ho tot, massa, i només calen coses senzilles com per exemple demanar el peu, tot és corporal, ho entenen.
No cridar dient que vingui
A vegades quan els cridem no venen però si t’esperes venen. Cal donar temps. És poderós!

Premis i càstigs?

No premiar pipis i caques, són part d’un procés.
Considerem premi: felicitar, posar gomets, donar una llaminadura…
Haurien de voler assumir aquest control per ells mateixos i no per satisfer a un adult. Sinó depenen del content o descontent d’una mare o d’un pare …
Cada dia faran pipi i caca. Cada dia els hi donarem un premi? El millor premi és la presencia del pare i de la mare i educador/a “estoy aquí”, això hauria de ser suficient.
Donar premis pot ser un cicle viciós i que no faci les coses per ell/a.
El procés no és de dos dies, ni una setmana ni un mes. Estan ja al procés.
Donar premis pot ser frustrant per ells i pot provocar la reacció contraria.
Si sempre diem “molt bé” i un dia ens agafen distrets ells/es estan buscant la meva aprovació i si no arriba pot ser frustrant.
El “molt bé” pot percebre com a no real, que sigui banal.
Dir per exemple: “has aconseguit això, estàs content”
- No portar al meu terreny dient que jo estic content/a
Afavorir que faci les coses per ell/a i no per mi.
Millor crear persones que mirin per la seva pròpia autoestima i no per la dels altres.